Pilos era una ciutat important micènica de l'edat de bronze ubicada a la regió de Messènia, Grècia. Estava situada al turó d'Ano Englianos i durant l'edat del bronze tardana, entre el 1600 i el 1200 aC, va arribar a ocupar fins a vora 20 o 30 hectàrees. A Pilos s'hi ha trobat la col·lecció més gran de tauletes escrites en lineal B de la Grècia continental, i també conté el centre palatí més ben conservat de la civilització micènica. En la mitologia, Pilos era la casa del fill de Poseidó, Neleu, i del seu fill Nèstor.
El palau de Nèstor
El palau de Nèstor tenia un paper central en l'assentament micènic de Pilos. El nom el dona l'heroi grec Nèstor, conegut per la Ilíada i l'Odissea homèriques: «Així va parlar, i es va asseure, i entre ells aleshores va alçar-se / Nèstor, que era sobirà de Pilos sorrenca.» (Ilíada II 76-7). L'assentament més antic, descobert per Lord William Taylour, data de la transició entre l'edat del bronze antiga i la mitjana, vora el 2000 aC. Del 1600 aC en endavant hi va haver obres de construcció al turó d'Ano Englianos, i pels volts del 1500 aC es van completar unes quantes estructures monumentals. Aquestes estructures van cremar vora el 1400 aC i s'hi va construir un nou complex, que seria el palau de Nèstor. El conformaven un «edifici principal, un edifici sud-occidental, un edifici nord-oriental i el magatzem de vi», unes estructures que no van desaparèixer fins a la destrucció final vora el 1180 aC (Davis, 684).
Les habitacions eren plenes de frescs, molts dels quals ens han arribat intactes. A més, a la base de la decoració que hi ha vora la llar de foc del mègaron que ha perdurat s’hi poden veure detalls de flames. Els centres palatins micènics servien com a espais centralitzats per a activitats econòmiques i polítiques, i també eren espais destinats a les manufactures especialitzades i la redistribució de béns. Els micènics eren coneguts per comerciar en olis perfumats, i als magatzems del palau s'hi han descobert grans gerres per a emmagatzemar oli. També s'hi han descobert vasos d’estreps, anomenats així per les nanses que presenten, semblants a uns estreps, que es feien servir per a emmagatzemar i transportar diferents tipus d'olis.
Els arxius de Pilos
El palau de Nèstor és el palau micènic més ben conservat que s'ha descobert i ens ha proporcionat la major part de la informació sobre l'estratificació social micènica, principalment gràcies a l'arxiu de Pilos. Quan el palau de Nèstor va cremar vora l'any 1180 aC, les flames van coure les tauletes d'argila de registres administratius, cosa que va preservar els documents del darrer any en què el palau va estar habitat. Durant les excavacions dirigides per Carl W. Blegen entre 1952 i 1964, William A. McDonald va descobrir dues estances que contenien la col·lecció més gran de tauletes de lineal B mai trobades en un sol lloc; és per això que el lloc s'anomena el complex dels arxius. Gràcies a aquests arxius en bon estat de conservació es van poder descobrir l'estratificació social de Pilos i les funcions administratives del palau de Nèstor.
Sabem, per tant, que l'assentament micènic era governat per un wanax, que vol dir 'senyor' o 'rei'. Per sota del wanax hi havia el lawagetas, que devia tenir un rol de governador i tenia responsabilitats tant econòmiques com militars. A més, gràcies a aquestes tauletes en lineal B sabem que Pilos estava separada en dues àrees, les províncies d'Ací i d'Allà. El que sabem de la funció i organització d'un centre micènic és sobretot gràcies a les tauletes conservades a Pilos. Tanmateix, no sabem gaire bé com funcionava el palau per dins i per a què servien les nombroses habitacions.
Artefactes i tombes
Al voltant del palau de Nèstor central hi ha un gran nombre de construccions funeràries, entre les quals diverses tombes amb estances: l'anomenat cercle de tombes i els múltiples tolos. Es considera que totes aquestes construccions funeràries pertanyien a les elits; on es va enterrar la resta de la comunitat de Pilos és un misteri. El tolos IV podria ser el complex de tolos més antic a la Grècia continental, i està datat del mateix període que els cercles de tombes de Micenes: és el període de les tombes de pou. Tanmateix, el cercle de tombes de Pilos (que Lord William Taylour va considerar originàriament un tolos), mostra unes pràctiques funeràries que tenen l'origen a la civilització minoica de Creta. Al cercle de tombes s'hi han desenterrat quatre grans pitos que es feien servir com a gerres funeràries. Aquesta pràctica no es va importar a la Grècia continental sense canvis, sinó que la gent de Pilos la va alterar tot enterrant més d'una persona en un sol pitos, un procediment que a Creta no es seguia.
Amb els tolos monumentals n'hi ha prou per a assegurar que les tombes pertanyien a les elits. Tanmateix, la cultura material que s'ha trobat a totes les tombes de Pilos fa pensar que els sepultats posseïen una gran riquesa i un estatus elevat. Les troballes de Carl Blegen i el seu equip inclouen or, argent, bronze, vori i nombroses pedres precioses i semiprecioses. Aquests materials preciosos s'empraven en joieria, recipients, armes i segells de pedra, així com en pasta de vidre i ceràmica de tota mena de formes i estils.
Gràcies a algunes descobertes recents, a aquest gran corpus d'objectes funeraris s'hi han afegit la tomba del guerrer del griu i dos tolos diferents del tolos IV, anomenats tolos VI i tolos VII. El guerrer del griu ens ha proporcionat el segell gravat en àgata del combat de Pilos, la representació més complexa d'una escena guerrera que tenim de l'edat del bronze, així com quatre anells d'or decorats amb escenes religioses minoiques increïblement detallades. L'home de 30-35 anys que ha rebut el nom de guerrer del griu va ser enterrat amb diversos artefactes provinents de la Creta minoica fets de bronze, or i pedres semiprecioses. En els dos tolos nous, malgrat que encara no s'ha fet públic, s'hi ha trobat un penjoll d'or que representa la deessa egípcia Hathor i un anell d'or decorat amb rebrots d'ordi al costat de dos bòvids. Aquests dos nous artefactes demostren un lligam més profund amb Egipte i el Pròxim Orient del que abans s'havia pensat.
En la mitologia
Neleu, germà besso de Pèlias i fill del déu Posidó i Tiro, va ser el primer rei de Pilos. Quan Neleu i Pèlias van néixer, Tiro els va abandonar a la muntanya i van ser trobats i crescuts per una minyona. Un cop els bessons van arribar a la maduresa, van partir a cercar la seva mare, que, van descobrir, era maltractada per la seva madrastra, Sidero. Sidero va fugir i va cercar refugi en un temple d'Hera, però Pèlias la va matar de tota manera. Els germans van lluitar pel tron i després que Neleu perdés, Pèlias el va exiliar a Messènia, on va esdevenir rei de la ciutat marítima de Pilos. Neleu va tenir quatre fills amb la seva muller Cloris: Pero (filla), Periclimen, Alàstor i Nèstor. Més endavant, l'heroi Hèracles s'hi va arribar perquè Neleu li netegés el seu deute de sang. Quan Neleu s'hi va negar, Hèracles el va matar a ell i tots els seus fills tret de Nèstor, que es convertiria en un dels argonautes que va acompanyar Jàson en la recerca del velló d'or, així com un personatge central de la Ilíada d'Homer.
Llegat
Els arqueologistes encara treballen amb el palau de Nèstor i les instal·lacions fúnebres del voltant de Pilos, i fa poc es va construir una nova cobertura per al palau. Les troballes contínues en els espais funeraris continuaran ampliant el cabal d'artefactes de les elits del període micènic. La preservació i la restauració dels artefactes del guerrer del griu i els dos nous tolos encara està en procés, i a Pilos hi ha moltes coses per descobrir sobre els micènics.
